Història

Els orígens

L’escola de Palamós va obrir les seves portes el primer dia de maig de 1883. Uns dies abans, el 27 d’abril, quatre germanes carmelites, acompanyades de la Superiora General arribaven a Palamós, llavors un poble de 2.300 habitants, gràcies a la insistència del capellà de poble, Narcís Tapis, i a una “Junta de senyores” que creien que , tot i que ja hi havia alguna escola, es notava la manca de “formació religiosa” entre les noies del poble. Sabem que abans d’establir-se al carrer de les Notaries, primera ubicació fixa a la localitat, van estar en dos llocs diferents(al Pedró i a la Plaça del Forn); també sabem que la fundació va ser molt ben rebuda pel Sr. Alcalde de l’època que va escriure un ofici en senyal d’agraïment. D’ofici, també n’hi ha un altre on mostra la seva satisfacció el Bisbe de Girona, Tomàs Sivilla. Hi ha referències que la superiora de l’escola era la germana Dolors Estaper, i que a mitjans de juny ja hi havia 41 nenes al centre i que els pares estaven molt contents. L'escola es mantenia primordialment gràcies a l'esmentada junta de senyores, a l'aportació del capellà i la caritat dels veïns, ja que les pensions que pagaven els pares de les nenes, famílies d'obrers i pescadors,eren molt minses. A la casa del carrer Notaries s’hi van traslladar l’any 1892 i la van comprar l’any 1899.
Els primers nens que són admesos a l’escola no arriben fins a l’any 1930 però només s’hi poden estar fins que fan set anys. Amb la Segona República i els anys abans de la guerra (1931-1936), el Sr. Andreu Ribera es fa càrrec de l’escola a títol d’empresari i les circumstàncies polítiques fan que es transformi en un centre “laic”; tot i així, les germanes continuen donant-hi classes. La Guerra Civil provocarà de dispersió de les germanes que seran acollides a diferents cases de la població, col·laboraran a l’hospital o tornaran a les seves respectives famílies fins que s’acabi el conflicte. L’edifici de l’escola es utilitzat durant aquest temps com alberg per als refugiats de la guerra i com a local del comitè del POUM.

Durant els anys 50, les comunitats de germanes de la província de Girona, on l’economia era en general precària, per mantenir-se i tirar l'escola endavant planxaven i rentaven roba per encàrrec i alhora atenien les necessitats de l’escola. Les comunitats de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols es veieren en la necessitat de tenir noies residents a l’estiu.

Durant anys, la tasca escolar fou atendre la mainada com a guarderia i fer classes de labors i de repàs per a les nenes més grans. Com era obligació llavors, la litúrgia, els cants, les cerimònies i tota classe de parlaments en públic calia fer-los en castellà.
A poc a poc l’ensenyament féu un tomb. S'ensenyava el “comerç” que interessava a moltes noies per assegurar-se un treball administratiu. L'any 1963 s'implantà el Batxillerat Elemental com a Col·legi Lliure Adoptat i posteriorment el Superior. Comença a haver-hi una relació més propera entre germanes i famílies. Es fan reunions a vegades per grups i d’altres generals. És l’embrió de la futura Associació de pares.

A finals dels anys 70, l’escola de Palamós oferia el batxillerat elemental i el superior. Amb els canvis provocats pel “Llibre blanc” del ministre Villar Palasí en l’educació, comença l’època de les fitxes i de la pedagogia personalitzada. Al mateix temps es va anar introduint la coeducació. També comencen a fer-se les classes en català i es comença a acceptar que cada germana prengui l’opció de vestir de seglar.
L’any 1967 es construeix el nou edifici del carrer Xaloc, llavors als afores de la vila, i durant el curs 68-69s’hi traslladen tots els alumnes. Al 72-73 ja es parla del COU i l’any 75 arriba el BUP.

L’APUNT
Les xifres oficials de l’època diuen que a finals del segle XIX, quan es va fundar la nostra escola, al país hi havia un 50% d’ analfabets, quatre cinquenes parts dels quals eren dones. Els mestres d’aquells temps estaven mancats de les tres necessitats bàsiques per a la seva professió: formació, diners i prestigi. D’aquí deu provenir aquest tòpic tan conegut que diu “passa més gana que un mestre d’escola”.

SER MESTRE/A DE “CA LES HERMANES”
Molts anys han passat des que aquelles quatre germanes acompanyades de la mare Paula Delpuig van començar a donar classe a unes quantes noies de Palamós. Amb el temps l'escola s'ha anat engrandint fins arribar al miler d'alumnes i per tant també s'ha multiplicat el nombre de mestres, d'educadors, de monitors... de tot el personal que directament o indirectament participen en el procés educatiu dels alumnes.
Primer van ser les “hermanes”, després s'hi van incorporar les “senyoretes” i finalment personal masculí en algun moment en minoria fins fa ben pocs anys, en què la paritat cada cop és més efectiva.
Actualment, els laics són immensa majoria, no només a Palamós, sinó a tot l'estol d'escoles de la Congregació on ocupen ja llocs de responsabilitat en la direcció, gestió i,  fins i tot titularitat dels centres; en un procés de cessió i continuïtat del projecte inicial Vedruna que va començar pels volts de l'any 2000 en l'anomenat “Fòrum de les escoles Vedruna”, clau de volta del futur d'una manera de fer davant els reptes d'una nova societat.


L'ESCOLA EN XIFRES
Actualment treballen a l'escola més de 60 mestres i professors, 18 persones en tasques no docents (administració i serveis) i un grapat de col.laboradors entre professors de música, entrenadors de bàsquet, monitors d'activitats extraescolars, voluntaris i substituts. Només 7 són germanes Vedruna.
Els alumnes són 930, el 7% dels quals són estrangers.

VEDRUNA  CATALUNYA
El 26 de febrer de 1926, un diumenge de Quaresma, Joaquima de Vedruna realitza la Fundació de les Germanes Carmelites, de forma humil però significativa a l'església dels Caputxins de Vic. Nou noies es comprometen a formar part del nou Institut. Immediatament, al mateix mas Escorial, obren una escola gratuïta per a nenes i a la nit s'ofereixen a vetllar malalts. Des d'un bon principi es mirarà d'aconseguir el màxim nivell docent segons l'estil de l'època. Avui en dia hi ha 83 escoles Vedruna a tot el país; 38 d'elles a Catalunya.
Vedruna és un grup que ha fet de l'educació cristiana una tasca pròpia. Amb trets i estils ben específics, en la petja de la seva fundadora, manté de fa molts anys aquest compromís. Nosaltres avui formem part de tot això, professors i famílies. El seu somni ha esdevingut el nostre.


L'APUNT
Joaquima de Vedruna, filla de Barcelona, arrelada a Vic, itinerant pels camins de Catalunya, corpresa per la indigència dels homes i seduïda per la plenitud de Déu, ressegueix amb la seva vida la primera meitat del segle XIX, deixa per “després” una empremta dinàmica, i esdevé -encara avui-un testimoni vàlid de coherència. Testimoni vàlid perquè és planer i és plural: casada, mare de nou fills, viuda, àvia, religiosa i fundadora.


Féu clic sobre una foto per a veure-la ampliada:




També et pot interessar...
portes obertes

Jornada Portes Obertes 12 de març

  Durant tota la setmana del 7 a l'11 de març atendrem a totes les famílies que vulguin informar-se i veure l'escola en funcionament. A hores conv...

llegir més »

El projecte Chromebook

El projecte Chromebook s’aplica a l’Escola des del curs 2014-15 amb la finalitat de poder utilitzar les noves tecnologies com a eina a les aules...

llegir més »

Espais d'aprenentatge

Espais d'aprenentatge a P3: Primeres impressions  “Fer una escola amable: treballadora, creativa, agradable, documentable i comunicable, lloc de re...

llegir més »